El poder de la paraula

Aquesta sensació... el poder de la paraula. M'ha posseït i em fa sentir poderosa, forta. Noto que està dintre del meu coll, puc sentir la seva calidesa dins la meva gola.

Un moment de tranquil·litat

Ara ja estic segura. Dins d'aquesta habitació estic aïllada i protegida de les males paraules que corren per aquest món.
Agafaré un llibre, és el millor que puc fer, car, m'he deixat aquest quadern a dalt, al exterior d'aquesta habitació, i ara, anar-lo a buscar, seria poc prudent i perillós, m'arrisco a ser descoberta o interrogada. Llegir ja m'estarà bé, així em tranquil·litzaré i em posaré més contenta.
Així doncs, agafo aquell llibre tant gruixut de la biblioteca amb aquella tapa tant curiosa on hi diu "Memòsies d'Idhun". Només he llegit fins al capítol III però el trobo molt interessant. Recordo que en el Saló del Còmic de l'any passat (2013) em vaig comprar la adaptació en còmic per curiositat i em va fer molta il·lusió en veure'n els llibres, ara tinc ganes de llegir-me els tres, tot i que la Bea, en aquells aniversaris de tardor, em va fer spoiler: "Esta molt bé, però el final es bastant decepcionant...". Què hi farem...
De fet, penso que en aquests moments, hauria d'estar llegint La Celestina sino no la acabaré a temps, però no em ve gens de gust agafar aquell llibre vell amb les pàgines marrons i plenes de pols.
Per animar una mica la cosa, agafo el telefon mòbil i el conecto als altaveus der a disposituis apple que té el meu pare i poso una cançó de Legend of Zelda, no és la cançó original, peró serveix. Llavors veig un Whatsapp. Era d'en Marc, abans li havia explicat el que em passava i em demanava detalls. Només de pensar en el que podia passar al exterior, ja em feia enfadar, i li vaig contestar que tancada allà ja em sentia còmode.
Vaig agafar el llibre i el vaig obrir per on hi havia aquell punt de llibre tant graciós que la Eli m'havia regalat per el meu aniversari. El vaig retirar i em vaig posar a llegir el capítol III que es deia "Victoria". Mentre llegia, muntava en el meu cap una pel·lícula amb les imatges del còmic. era molt emocionant aquell capítol, fins i tot em va fer patir durant uns instants, vaig arribar a pensar que en Kristash atraparia a la Victoria.
De sobte, algú, va interrompre aquella tranquil·litat. Era la Martina que em demanava que carregués el seu mp3. Jo em vaig posar de malhumor perquè m'ho va demanar d'una manera poc adequada i de mala gana vaig obrir l'ordinador portàtil del meu pare i hi vaig endollar el petit mp3 de color rosa metàl·lic mitjançant el cable negre amb entrada USB.