Alpha Rango!
Us obro les portes a Forgoten Word. Relaxeuvos i disfruteu de les varies histories perdudes d'aquest món.
7/2/14
Què és una vida? N'hi ha que diuen que és un joc, d'altres diuen que és una virtut. Jo la veig com un obsequi, un obsequi que jo, Alpha, com a creadora, he regalat a tots els habitants del Planeta Alpheà en el que vivim i convivim. Per nosaltres, una vida, és oportunitat de tenir aventures, guanyar una guerra, estimar per amor, aprendre coses noves, cometre errors i treure'n una experiència, compartir les coses que et fan feliç. És important valorar la nostre vida i la dels demés. Quan se't dóna una vida, se't dóna una oportunitat per disfrutar els moments més importants per tu, per això, viu la teva vida, comparteix-la i conviu amb els demés.
El niño y el prado
Estás en el coche. Tu madre está conduciendo y tu padre esta hablando con ella. Tu hermanito/a está durmiendo en su sillita. Aburrido/a, echas un vistazo por la ventana. Un precioso paisaje verde. De repente te entran ganas de correr por ese prado verde sin fin, con la ausencia del cansancio. Te imaginas ahí corriendo y gritando por tu libertad y entonces aparece una figura corriendo. Es un/a chico/a que no conoces de nada. Te saluda con la mano, pero antes de que puedas saludarle... una cortina de arboles esconde ese prado verde y frondoso y tu no puedes dejar de pensar en ese/a chico/a que has visto correr.
Paraules d'Unkuadi, el Llop
<<Tu no ets humà!>> sempre em diuen. <<Ets un bastard!>> em criden.
M'odien, no se perquè, però quan poden, m'ataquen i em peguen. Mai ningú volia aturar-los. Quan acabaven, el meu cosí més gran m'escopia. I un cop ja havien marxat, intentava aixecar-me, tot i que a vegades no podia a causa del dolor. Al terra quedaven restes de sang. Vaig mirar la llum de la lluna que entrava per un forat de les golfes. Era plena, com avui. Però avui no serà com sempre. Avui pagaran per els seus errors tastant la fulla rovellada de l'espasa de la venjança. Avui em venjaré, cap d'ells podrà aturar-me. Lamentaran tots els dies en els que m'han tractat com una rata. Però llavors ja serà massa tard. Els seus cors -si és que en tenen- es buidaran i les seves paraules quedaran ofegades a la sang.
No se si el que faré és correcte o no, car la meva ment ha estat torturada i conviu amb el rancor i la ràbia. Que la lluna -testimoni celestial- em jutgi i em castigui sinó he fet el que devia
M'odien, no se perquè, però quan poden, m'ataquen i em peguen. Mai ningú volia aturar-los. Quan acabaven, el meu cosí més gran m'escopia. I un cop ja havien marxat, intentava aixecar-me, tot i que a vegades no podia a causa del dolor. Al terra quedaven restes de sang. Vaig mirar la llum de la lluna que entrava per un forat de les golfes. Era plena, com avui. Però avui no serà com sempre. Avui pagaran per els seus errors tastant la fulla rovellada de l'espasa de la venjança. Avui em venjaré, cap d'ells podrà aturar-me. Lamentaran tots els dies en els que m'han tractat com una rata. Però llavors ja serà massa tard. Els seus cors -si és que en tenen- es buidaran i les seves paraules quedaran ofegades a la sang.
No se si el que faré és correcte o no, car la meva ment ha estat torturada i conviu amb el rancor i la ràbia. Que la lluna -testimoni celestial- em jutgi i em castigui sinó he fet el que devia
Per la llibertat i la justícia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)